NORUEGA. De Cap de Creus a Cap Nord.

08.08.2019

M'agrada viatjar, sempre m'ha agradat. Ja fa temps uns amics nostres varen anar a Noruega i van tornar encantats amb el país. Va ser llavors que vaig començar a llegir relats sobre aquest país en diferents foros: AC Pasion, Viajar en autocaravana... Crec poder assegurar que els he mirat o llegit tots, i a tots els dóno les GRÀCIES per compartir-ho. Dels de EVA V i Toni de Ros n'he tret molt bons consells i he seguit alguna ruta. El de Pepe Hermo, Pepiño, em va inspirar la nostra ruta, no per fer-la igual que la van fer ells, però sí perquè vaig decidir que a mi també m'agradaria celebrar els 50 anys a Cap Nord. I, igual que ells, tampoc teníem en aquell moment l'autocaravana. La nostra autocaravana la tenim des de l'estiu del 2017, quan ens vàrem vendre la caravana que hem tingut durant més de 10 anys, mentre els nens eren petits i que a tants llocs hem anat i tants bons moments i records en tenim.

Com que nosaltres som del Mediterrani, vaig decidir que el nostre viatge seria de Cap de Creus a Cap Nord i així va quedar dins la maleta dels somnis que potser algun dia... Aquest any, començant a pensar destins per l'estiu, ens va començar a rondar la idea..., i si..., i si ho fem aquest any, i si anem aquest any a Noruega! Nosaltres, en principi teníem previst l'any que ve, 2020, l'any en què faré 50 anys..., però, i si...i aquest pensament es va anar fent més gran fins que vàrem començar a organitzar les vacances, els dies de festa, i sobretot la ruta que volíem fer. Això era pel gener. Teníem sis mesos per preparar-ho. Dóno les gràcies a Pepe Hermo per inspirar-nos en aquest viatge, però aquesta aventura és la nostra, de Cap de Creus a Cap Nord. És per nosaltres un repte, una il·lusió, un somni de fa molt temps.

Des d'aquest moment, vàrem començar a traçar una ruta i a marcar els punts del nostre viatge. Per la organització de les nostres feines, el mes de març ja hem de tenir clar els dies de vacances. Era un viatge llarg i necessitàvem disposar d'almenys un mes. Així doncs, vam decidir que sortiríem el dia 21 de juny, últim dia d'escola, i així en Miquel no perdria dies de classe. Disposàvem d'un mes, fins al dia 21 de juliol. Un mes abans de la sortida vàrem canviar les rodes de l'autocaravana, tal com ens van recomanar al taller mecànic. També vam comprar una roda de recanvi perquè no en teníem cap. 

Són moltes les coses que ens hem d'endur per un mes, així que quinze dies abans de marxar ja anàvem portant coses a l'autocaravana: la roba d'abric, mantes, la compra del súper dels aliments de llarga durada (llaunes de tomàquet, pasta, arròs, ....). La carn la vaig comprar tres dies abans de marxar i la vam congelar, i del congelador de casa va anar al congelador de l'autocaravana  (va aguantar tot el viatge, igual que algun menjar preparat de casa). La fruita i les coses fresques les vàrem comprar l'últim dia. Cal dir que, a part d'algun sopar a fora, la majoria dels àpats els vam fer a l'autocaravana. 

El nostre viatge començava a Cap de Creus. El dia 10 de juny, aprofitant la festa a la feina, vàrem pujar a Cap de Creus amb la nostra autocaravana. Començava aquí, de manera simbòlica, el nostre viatge: "De Cap de Creus a Cap Nord".

Divendres 21 de juny de 2019  (dia 1)

Avui tinc festa, així que al matí vaig fent viatges a l'autocaravana acabant de posar coses als armaris. Vaig a fer la compra de la fruita i les coses fresques. En Toni treballa i en Miquel està a escola. Aprofito el dia per preparar les últimes coses, tenim previst marxar a la tarda, després de dinar. En Toni plega a dos quarts de quatre, dinem a casa dels avis, esperem que vingui en Miquel, anem cap a casa, ens canviem de roba, recollim les coses... i anem cap al pàrquing a buscar l'autocaravana, la tenim a cinc minuts de casa amb el cotxe. Endrecem les últimes coses i omplim l'auto d'aigua. Ara sí, marxem... amb tot, són gairebé les vuit quan sortim. Tenim tots els armaris plens...roba, menjar, la il·lusió i la emoció intactes i els nervis de començar un viatge tan esperat.   Amb tota aquesta barreja de sentiments comencem la ruta direcció a La Jonquera.

En altres ocasions, hem passat per carreteres secundàries per estalviar els peatges, però en aquest viatge hem d'avançar quilòmetres i la millor manera és anar per autopista. A La Jonquera parem a posar gasoil i a Sigean (sortida número 39) parem per buscar un lloc per dormir. Hem fet els primers 205 quilòmetres i estem cansats de tot el dia. Demà ens toca una jornada de molta carretera. Trobem un aparcament i ens preparem el nostre primer sopar de vacances: truita de patates i torrades amb formatge i llonganissa. Dormim acompanyats d'una altra autocaravana.  

Dissabte 22 de juny de 2019 (dia 2)

El despertador sona a les sis. A les 6:20 ens posem en marxa, en Miquel encara dorm. Parem a fer un cafè a les 8:30. Aquesta és una zona de molt vent. Trobem retencions a l'altura de Montelimar que ens fan alentir el ritme. Una avaria d'un camió ens fa estar uns tres quarts d'hora gairebé parats. Aquesta zona també és zona de camps de lavanda i en aquesta època estan en plena floració i ens regalen unes imatges precioses de camps florits mentre anem avançant quilòmetres. Sortim a l'altura de Valence per anar a buscar una gasolinera i aprofitem per menjar una mica de fruita mentre en Miquel es lleva i esmorza. 

Quan passem per Lió trobem també retencions (bouchons) que ens fan anar a pas de tortuga. Ens entretenim mirant els edificis i passem tota l'estona pel costat del Roina. Quan sortim de Lió, busquem una àrea per dinar. Dinem macarrons i amanida i iogurts, i mentre jo endreço una mica en Toni s'estira 15 minuts a fer la migdiada. Continuem carretera, a mitja tarda parem a una gasolinera d'un Intermarché, comprem una coca per berenar i mengem una mica de fruita. Avancem uns quants quilòmetres més fins que entrem a Luxemburg, on anem a buscar un pàrquing (la majoria d'àrees i pàrquings on hem estat les hem buscat en l'aplicació de Park4night). 

Sopem, ens acabem la truita de patates, guacamole i alguns macarrons que han sobrat del dinar. Després de sopar sortim a estirar una mica les cames a un parc que hi ha al costat del pàrquing. Nosaltres estem de pas, però aquest pàrquing és un bon lloc per visitar Luxemburg, ja que des del mateix pàrquing surten autobusos cap al centre. Dormim acompanyats de tres o quatre autocaravanes més. 


Diumenge 23 de juny de 2019 (dia 3)

Ens despertem d'hora, a les sis. Ens falten, més o menys, 780 kilòmetres per Puttgarden, el lloc on volem agafar el ferry per travessar a Dinamarca. De seguida deixem Luxemburg i entrem a Alemanya. Havia llegit que les autopistes alemanyes són molt lentes per la quantitat d'obres que trobes. Avui és diumenge i sí, és veritat, trobem constantment trams amb obres, però en ser dia festiu de moment no trobem massa retencions.

Parem a posar gasoil a Schwelm (entre Düsseldorf i Dortmund) i a esmorzar. Continuem fent carretera fins a l'hora de dinar. Dinem amanida de llenties i síndria. Rento plats mentre en Toni fa vint minuts de migdiada, després fem un cafè i continuem. Fem una parada a Hamburg per posar gasoil, són les 16:30, ens queden uns 150 km per arribar a Puttgarden. Estem a 28 graus de temperatura. Aquí sí que trobem unes cues quilòmetriques de retenció, però són en direcció contrària a la nostra, de moment tenim sort i nosaltres no n'hem trobat.

Arribem a Puttgarden cap a les 19 hores, ens posem a la fila sis, ens diuen que hem d'esperar encara una mica més de mitja hora. Mentre esperem, mengem una mica de fruita. Estem una mica nerviosos perquè és la primera vegada que agafem un ferry amb l'autocaravana. La veritat és que tot va molt ràpid, t'indiquen per on has d'anar. No tenim reserva de bitllet, el comprem allà mateix. En el nostre cas, el preu per autocaravana de més de set metres més conductor i dues persones és de 131 euros. Fem el trajecte amb ferry mentre mirem a cuberta la posta de sol. Avui és dia 23 de juny, la revetlla de Sant Joan. 

En trepitjar terra danesa, busquem un lloc per dormir. Al cap d'una estona de carretera, i en veure que estem a 100 km. de Coppenague, decidim arribar-hi i buscar un lloc per aparcar i així demà no haver de llevar-nos tant d'hora ja que volem fer una visita a la ciutat. Trobem un pàrquing a una zona de Coppenague de nova construcció al costat d'uns caminets on hi ha molta gent passejant en bicicleta o caminant. És un pàrquing de terra, aparquem al costat d'una altra autocaravana. En total som quatre les que dormirem aquí. Sopem patés amb torradetes i coca de Sant Joan. És tard, estem cansats i anem a dormir.