ESCAPADA AL PÉRIGORD, FRANÇA

27.10.2019

NOVEMBRE 2018

Teníem quatre dies de festa per davant i vàrem decidir fer una mini escapada amb l'autocaravana. Feia temps que teníem pensat anar a conèixer la zona del Périgord, vàrem buscar una mica d'informació i vaig llegir algun relat de viatges. A aquesta zona vaig marcar un parell de llocs que volíem veure i la resta ho vàrem deixar una mica a l'aventura.

Sempre la nit abans de marxar anem a endollar l'auto a la corrent perquè la nevera es comenci a posar a punt i marxem amb les bateries ben carregades. Poso la roba als armaris i la roba del llit i deixo el menjar i les coses de la nevera per l'endemà al matí.

DIA 1 DE NOVEMBRE (dijous)

Ens llevem d'hora, volem marxar aviat, tot i així, marxem a les 11. Aquest cop marxem sols, la Maria treballa i en Miquel dissabte té entrades per anar a la Fira del Manga a Barcelona.

Anem a buscar l'autocaravana, carreguem les coses de menjar i omplim d'aigua, que anem amb el dipòsit buit. Ara sí, tot a punt. Marxem direcció Puigcerdà. Volem evitar sempre que podem els peatges. A l'estiu, quan vàrem anar a la Bretanya, també vàrem passar per aquí.

Quan passem per Ripoll parem a una benzinera a omplir el dipòsit i a fer un cafè, en Toni no ha esmorzat i ara ja té molta gana. Marxem direcció Ribes de Freser, pugem la Collada de Toses, on hi trobem molta neu. Fa un dia molt clar, amb sol, i parem a fer algunes fotos a peu de carretera. Seguim direcció Puigcerdà, travessem cap a França, direcció a Col de Puymorens. Ja és hora de dinar i busquem un lloc al costat de la carretera, ens preparem el dinar, ens mengem una escudella que portem de casa i pollastre amb formatge i dinem com uns reis.

Un cop tot a punt i endreçat ens tornem a posar en ruta en direcció a Toulouse passant per Foix, avui volíem dormir a Brantome, però pensem que hi arribarem molt tard, buscarem un lloc per dormir i continuarem demà al matí. No és molt tard encara, però ja fa estona que ha marxat el sol, trobem un àrea d'autocaravanes amb park4night a Montauban, és una àrea petitona d'unes 8 o 10 places al costat d'un canal amb embarcacións. És de pagament però en aquesta època de l'any és gratuïta. Trobem la barrera aixecada i per sorpresa nostra ens posem en l'últim lloc lliure que queda. Comença a ploure una miqueta

Ens conectem a l'electricitat, preparem el sopar, sortim a donar una petita volta per veure els voltants, mirem una pel·lícula i a dormir, que demà volem matinar molt.

DIA 2 DE NOVEMBRE (divendres)

Ens llevem a les 6'30, recollim tot i marxem direcció Brantôme. Cap a les 8'30, parem a esmorzar a Monflanquin, a un pàrquing just al costat d'una "boulangerie". Mentre jo faig el suc de taronja i escalfo la llet, en Toni surt a comprar croissants per esmorzar i el diari. El diari és el Sud Ouest, del departament Lot-et-Garonne que en portada informa que el proper diumenge dia 4 es celebrarà un referèndum d'independència a Nova Caledònia, territori francès situat a l'Oceà Pacífic, a 1.500km a l'est d'Austràlia. Els votants podran triar de continuar com a part de França o esdevenir un país independent. El govern francès reconeixerà i acceptarà el resultat del referèndum. Quina diferència amb el que va passar l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya! Potser França no és el millor país del món, però com a mínim permet als seus ciutadans posar urnes i triar el seu destí i això no es converteix en cap acte delictiu.

Després d'un bon esmorzar continuem carretera i arribem a Brantôme cap al migdia. Aparquem a l'àrea de Camping Car per un euro. Està ben situada, és una àrea de terra, feia poc que havia plogut i hi havia molts bassals. Caminem i en cinc minuts estem passejant pels carrers de Brantôme.

Avui és dia de mercat, tot i que a aquesta hora ja estan recollint moltes de les parades. Hi ha parades de roba, de plantes i d'alimentació. Ens endinsem pels seus carrers, les botigues també estan tancades, excepte alguna botiga de records. Després de la passejada anem a l'auto a dinar. Ens preparem una bona amanida i unes hamburgueses. 

Després de dinar i endreçar marxem cap a Saint Jean de Côle, un petit poble, classificat com un de Les plus beaux villages de France, situat al Perigord verd, al nord de la regió. Aparquem a una petita àrea a l'entrada del poble on es pot buidar ï omplir aigües. A nosaltres omplir no ens cal, però sí que buidem les grises i l'WC. Són quarts de cinc, passegem pels carrers gairebé sols, anem cap a l'Oficina de Turisme que trobem tancada. Donem un volt i entrem a visitar l'església, és la única cosa que ens trobem oberta. Els carrers estan decorats amb carbasses, teranyines i detalls de Halloween.

Passem per una botigueta de queviures on hi ha dues tauletes per seure i poder prendre un cafè. Entrem i ens demanem un parell de cafès. Ens escalfem una mica amb una estufa que tenen encesa. És una botiga de tot, deu ser la única del poble. Venen també pa i tenen un apartat on venen roba. Quan sortim, tornant cap a l'autocaravana, en un carrer, ens trobem un petit armari penjat en una paret ple de llibres, una minibiblioteca. Els agafes, els llegeixeis i els tornes al seu lloc. Ben curiós. Estem una estona mirant-los. 

Marxem direcció a Sarlat la Caneda, al Perigord negre. Anem a l'àrea d'autocaravanes. És una àrea molt ben situada per visitar la ciutat. El preu és de 7 euros per 24 hores, hi ha buidatge d'aigües però no hi ha electricitat. Quan arribem està tota plena, ens col·loquem al final de tot. No és el millor lloc però no fem nosa per si demà algú vol sortir d'hora. A davant de l'àrea hi ha una boulangeria, a aquesta hora ja tancada, però demà al matí hi anirem a comprar l'esmorzar. Ens preparem el sopar i anem a dormir.

DIA 3 DE NOVEMBRE (dissabte)

El despertador sona a les 7, ens arreglem i endrecem l'auto. Quan obren la boulangerie anem a comprar pa i croissants per esmorzar. Cap a les 8'30 marxem cap al centre de Sarlat, ens abriguem bé, avui fa fred. No tardem gaire en arribar al centre, avui dissabte és dia de mercat setmanal. Tot just hi ha parades que les estan instal·lant. És un mercat bastant extens de productes de la terra, estem al Perigord negre: olis, nous, vins, trufes. Entrem a l'antigua església de Sainte Marie, convertida ara en un mercat interior ple de parades de patés, de foie, de tòfones, on es feien degustacions.

Anem passejant buscant l'oficina de turisme, aquesta hora encara tancada. Continuem passejant, esperant que l'obrin, entrem a una cafeteria a fer un cafè i una xolocata calenta per fer passar el fred. Quan obre l'oficina de turisme, a les 10, anem a buscar un mapa de la ciutat i continuem passejant pels carrers de Sarlat. En una parada on venen nous, que són típiques de la zona, en comprem un sac. En Toni sempre esmorza un suc de taronja i tres nous per esmorzar. Un cop a casa les hem tastat i s'ha de reconèixer que són molt bones. Tornant cap a l'autocaravana, en una altra parada de roba de la llar, ens comprem unes estovalles per deixar-les a l'auto i no anar amunt i avall amb les de casa. És gairebé el migdia, ens mengem una poma i marxem cap al pròxim destí: la Roque de Gageac. Ha sortit el sol i s'està molt bé.

Ens fiem del Google Maps i ens fa anar per una carretera petitona envoltada d'arbres, molt bonica, passem per davant d'algunes cases amb uns jardins espectaculars. La carretera s'estreta, no ho veiem gaire clar però no tenim opció de girar. Encara podem passar bé, sense saber que, més endavant, es farà encara més estreta. Una mica més endavant, el pas és tant just que hem de parar perquè ens hem ficat en un embut.

No tenim opció de tirar enrera. Baixo de l'autocaravana per indicar en Toni si toca per algun dels costats i anem avançant molt a poc a poc. L'auto passa a pocs centímetres de tocar la paret. En alguns llocs hem de plegar els retrovisors i la seva visibilitat és nul·la, només es guia pel que l'indico. Devem ser tot un espectacle, perquè surt algú de les seves cases al jardí a mirar-nos amb unes cares de "què carai féu aquí!". Jo els dic: "...el GPS". Els últims metres se'ns fan eterns. Al final, aquesta carretera enllaça amb la carretera principal que és la que hauríem d'haver agafat de bon principi i en tres minuts som a la Roque de Gageac. En Toni encara està garratibat de la tensió del moment!! Ens hem sortit prou bé, ni una rascada!!! 

Aparquem a l'àrea de la Roque de Gageac, està just a l'entrada del poble, és gran i té buidatge d'aigües. Hi ha unes vuit o deu autocaravanes. Hi ha una zona amb herba i algú aprofita aquesta estoneta de sol per treure les cadires. Sortim a veure el poble, està al peu d'uns alts penyasegats al costat del riu Dordonya. Ens sembla un lloc preciós. Passegem durant una bona estona, fem unes quantes fotos i tornem a l'auto a dinar. Ens fem un bon plat de pasta. Mentre dinem, tot parlant, decidim explicar les nostres sortides i viatges amb autocaravana i començar a fer el nostre blog: el Cavall Viatger.

Després de dinar marxem cap a Domme, una petita ciutat fortificada situada damunt d'un penya-segat amb unes vistes molt maques del riu Dordonya. Aparquem a la seva àrea-pàrquing d'autocaravanes, treiem un tiquet per 2 euros i caminem cap al poble situat a uns deu minuts a peu.

Donem una volta pels carrers fins arribar al lloc més cèntric on hi ha un mirador des d'on hi ha unes vistes molt maques del riu Dordonya. A aquesta hora de la tarda, comença a baixar el sol i el paisatge és molt bonic. Tot passejant, trobem una petita joia: una llibreria amb un aspecte molt vell però molt atractiu, ocupa tota una casa. Està tota absolutament plena de llibres per passar una estona i quedar encantats els amants de la lectura. En Toni es compra un llibre sobre salut per disposar d'informació per al seu proper treball. Passegem una estona més i marxem cap a Beynac.

Beynac està considerat un dels pobles més bonics de la vall del riu Dordonya, al Perigord negre. Té un castell del segle XII, un dels més ben conservats i autèntics de la regió. Busquem aparcament i les indicacions ens dirigeixen cap a un pàrquing una mica apartat del centre. És un pàrquing gran i en aquests moments només hi ha un autobús i una altra autocaravana. Anem a donar un volt pel poble i no sabem si ens quedarem a dormir aquí o no. Per un caminet que passa per darrera del pàrquing pugem fins a dalt del castell. Comença a fer-se fosc i, des de dalt del castell, la posta de sol sobre el riu Dordonya és preciosa. Fem moltes fotos i després anem a veure el poble, que és petit. A aquesta hora tot és tancat, només queda algun bar obert.

Decidim no quedar-nos a dormir aquí perquè volem anar a comprar a un supermercat i tornem a Sarlat. A prop de l'àrea hi ha un centre comercial molt gran, aparquem l'auto i anem a comprar algun record, un pastís de nous, vi de la zona i alguna altra cosa per portar a casa. Repetim nit a l'àrea de Sarlat, aquest cop no tenim tants problemes per aparcar perquè hi ha menys autocaravanes. Ens fem el sopar i anem a dormir, demà tornem a casa i ens llevarem d'hora. Volem arribar després de dinar.

DIA 4 DE NOVEMBRE (diumenge)

Avui ens llevem d'hora, sobre les 6 del matí. Enfilem carretera direcció a Toulouse. Trobem molta boira, tornem per autopista fins a Foix i després passem un altre cop pel Col de Puymorens. Fem una parada per mejar una mica i veure una mica el paisatge nevat. Hi ha moltes famílies que han vingut a trepitjar la neu amb els nens. Continuem camí fins arribar a casa a l'hora de dinar.

El Perigord és un lloc molt bonic que es mereix una visita més extensa, però durant aquests dies ens hem fet una idea de com és aquesta zona, a la qual, de ben segur, tornarem algun dia.