CASTELLA LA MANXA, ÀVILA I SALAMANCA          Setmana Santa 2019.

01.05.2019

Divendres 19 d'abril de 2019

Aprofitarem tres dies de Setmana Santa per fer una escapada a Castella La Manxa. Aquest cop ens acompanyen els nostres amics Joan i Sussana, amb la seva furgoneta acabada d'estrenar. Comencem el divendres sortint d'hora com sempre. En Toni vol que a les 5 estem tots a punt. Ens llevem a les 4, anem a buscar l'autocaravana, carreguem quatre coses de la nevera de casa a l'auto i anem cap a les "Quatre carreteres", a Tona, que és el punt de trobada amb els nostres amics.

Ens saludem i, sense perdre temps, comencem la nostra ruta en direcció cap a Barcelona, Tarragona i València. Nosaltres intentem sempre no anar per autopista però en aquesta ocasió disposem de pocs dies, són molts quilòmetres, i hem decidit passar-hi. Cap a les 8'00 parem a una àrea de servei prop d'Hospitalet de l'Infant a esmorzar i estirar una mica les cames. Acostumem a fer una parada cada dues hores o dues hores i mitja.

Prenem uns cafès amb llet i uns croissants, parlem una mica del recorregut que volem fer i ens tornem a posar en ruta. El cel està una mica tapat i han anunciat pluges per aquesta Setmana Santa. Entrant a la província de Castelló comença a ploure intensament. Fem una altra parada a Chiva, a la carretera de València a Madrid, i continuem camí fins arribar a les Lagunas de Ruidera a l'hora de dinar.

Les Lagunas de Ruidera són un paratge natural molt bonic format per quinze llacunes amb una gran riquesa biològica i amb molta diversitat d'espècies animals i plantes, situades entre les províncies de Ciudad Real i Albacete.  Ens parem en un pàrquing d'un hotel a dinar, entrem tots a dins de l'autocaravana perquè hi ha una mica més d'espai i dinem tots plegats. 


Després anem a veure les llacunes, està plovent, agafem els paraigües i els cangurs i anem a donar un volt. Al costat de les llacunes hi ha un camí que les voreja, es poden fer passejades molt maques, avui no acompanya el dia, no deixa de ploure, i nosaltres fem el camí amb l'autocaravana, per la carretera, vorejant les llacunes. Les vistes són molt boniques i l'aigua es veu d'un color blau molt maco.

Ens dirigim cap a El Toboso, volem veure la casa de Dulcinea, arribem al poble, no trobem cap pàrquing per poder deixar les autos i aparquem a un carrer del poble. No hi ha ningú pels carrers, no sabem si és per la pluja o perquè és Divendres Sant. Pensàvem trobar alguna processó però no trobem res. Passegem pel poble, anem a la casa-museu de la Dulcinea i arribem just quan estan tancant i no podem entrar. Acabem de donar una volta i aprofitem per anar a fer un cafè a l'únic bar del poble que deu estar obert. 

En veure que tot està tancat, marxem a veure els molins típics de La Manxa i ens dirigim cap a Campo de Criptana. Deixem les autos aparcades a un pàrquing de terra al costat dels molins. No ha parat de ploure i està ple de bassals i molt enfangat. Volíem fer nit aquí però, vist el temps, un cop visitats els molins, decidim marxar cap a Toledo. 

Aparquem a un gran pàrquing on ja hi ha aparcades com unes 30 autocaravanes. Trobem dos aparcaments just a davant de l'Alcázar. Estem cansats, avui ha sigut un dia llarg, sopem i anem a dormir amb unes magnífiques vistes de l'Alcázar de Toledo iluminat. 

Dissabte, 20 d'abril de 2019

Ens despertem d'hora, endrecem l'auto i sortim a donar un volt per intentar trobar un supermercat per comprar aigua. Just caminem una mica i a prop de l'àrea trobem una petita botiga que tenen una mica de tot. Comprem l'aigua i una postal de Toledo per la col·lecció d'en Toni. Avui fa un dia tapat però, de moment, no plou, esperem que aquests núvols vagin marxant. Tornem cap a l'auto, els nostres amics s'han despertat i aprofitem per esmorzar tots junts.

Després d'endreçar els plats de l'esmorzar marxem cap al centre. La veritat és que el pàrquing està molt ben situat i en deu minuts trevessem un pont sobre el riu Tajo, pujem unes escales i arribem al centre. Passem per una espècie de mirador sobre les muralles des d'on podem veure les caravanes aparcades. El primer que fem és buscar un punt d'informació i un mapa de la ciutat. 

El primer que anem a veure és l'Alcázar, a aquesta hora no hi ha gaire cua. Són les 9'30, més o menys, fa poc que han obert les taquilles. Quan sortim, a quarts de dotze, la cua arribava a l'altra banda del carrer.  Nosaltres no vàrem agafar guia però amb el mapa que ens van donar a l'entrada vam seguir el recorregut de les sales on a cada lloc hi havia una explicació.

Quan sortim, anem passejant a veure la Catedral. L'entrada és de pagament, val 10 euros. Nosaltres decidim no entrar, una mica pel preu, que pensem que és una mica car, i una mica per la immensa cua que hi ha.  Decidim que buscarem un bar per seure una mica i veure'ns unes cervesetes. Entrem en un bar molt petitó i molt acollidor, tot decorat amb fotografies antigues, junt amb les begudes ens porten les típiques tapes.

Després continuem passejant pel call jueu de Toledo i anem a veure la sinagoga. També ens hagués agradat entrar al museu de El Greco però també hi ha molta cua, decidim continuar passejant pels carrers, conscients que Toledo és per estar-hi més dies i nosaltres només hi estem unes hores. Unes quantes voltes després marxem cap a l'autocaravana. Dinem al mateix pàrquing i després de fer una migdiada marxem cap a Àvila.

Arribem a Àvila i busquem amb el park4night un lloc per fer nit. Anem a un pàrquing bastant gran, darrera de la comisaria de la Policia Local. Hi ha moltes autocaravanes aparcades i alguns autobusos. Aparquem en dues places, junts, i de cara a les muralles d'Àvila. Sortim a passejar per la ciutat. Tenim les muralles al davant, cinc minuts i som al centre. La veritat és que el pàrquing és perfecte. Pujem per un carrer i sortim a la plaça, suposem que és la Plaça Major. 

Hi ha molta gent i molt ambient, els balcons de la plaça estan plens de banderes, que deduim que són de totes les cofradies de les processons que fan aquests dies. Preguntem a uns nois si fan avui dissabte alguna processó, ens comenten que en surt una d'aquí a mitja hora i ens indiquen cap a on hem d'anar. Entrem a una pastisseria a comprar les típiques "yemas de Santa Teresa" que les portarem cap a casa els avis perquè les provin i en comprem una capseta petita per tastar-les ara.

Comencem a sentir música i ens posem en un carrer i veiem passar la processó, preguntem a uns senyors quina processó és i ens diuen que els sembla que és la Virgen de la Soledad. Aquests senyors són de Córdova i estan de turisme i ens expliquen que les processons d'allà també són espectaculars. La senyora ens explica tot el recorregut de la processó i que representa cada moment. A nosaltres, la processó, ens va agradar moltíssim. No n'havíem vist mai cap,  només la que fan a Vic, que també la trobem molt maca, és una processó en silenci, i aquesta amb música ens ha agradat molt.

Acabada la processó anem a passejar per tota la muralla i anem a veure el convent de Santa Teresa de Àvila, que trobem tancat a aquesta hora. Baixem cap a l'auto, ens fem el sopar, rentem els plats i anem a dormir. Avui dormirem amb les vistes de la muralla d'Àvila tota il·luminada.    

Diumenge, 21 d'abril de 2019

Ens llevem, endrecem i marxem. Volem anar al matí a visitar Salamanca, esmorzarem quan arribem. Aparquem a un pàrquing no massa lluny del centre i anem caminant a buscar un bar obert per esmorzar. Arribem a la Catedral, no podem entrar, està tancada, a fora hi ha Policia Local i ens diuen que aquest matí hi ha una processó. Ens posem en un carrer que està ple de bars, molts encara tancats, i entrem en el que trobem obert. Esmorzem uns entrepans i cafès amb llet.

Després anem passejant a la Plaça Major i volem anar cap a la Universitat. Passem per la Universitat Pontificia i trobem molta gent esperant perquè per davant passa la processó. Sentim la música, ens hi acostem i la mirem durant una estona. Després anem a la Universitat històrica de Salamanca, ens aturem a la façana, com tots els turistes que hi ha allà, per buscar la famosa granota. Ens costa una mica però la trobem. Anem a la taquilla i comprem els tiquets per entrar a la Universitat. Hi ha molts grups que van amb guia i ens posem al costat d'un d'ells per escoltar algunes explicacions d'algunes sales. Quan sortim de la Universitat, passem per davant de l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i entrem a visitar-lo. 

Volíem anar a dinar a les autos però pensem que serà millor quedar-nos pel centre i menjar-nos un entrepà i així quan arribem a les autos començar el viatge de tornada. Ens comprem uns entrepans per emportar de pernil salat de Salamanca i unes begudes i ens els mengem a fora al carrer. Un cop tips anem cap a l'autocaravana i marxem en direcció a casa. Hem pensat que potser farem nit pel camí, però després d'haver fet uns quants quilòmetres, decidim entre tots arribar avui a casa. Demà, dilluns, tenim dinar familiar per menjar la mona de Pàsqua.

Ens parem a sopar a mig camí i continuem carretera. La veritat és que els últims quilòmetres se'ns fan molt pesats. A la última parada que fem, per estirar les cames i posar gasolina, ens tornem a plantejar de quedar-nos a dormir però ens queden uns dos-cents quilòmetres i preferim arribar i dormir a casa. Arribem a quarts de tres de la matinada molt cansats, anem a dormir. 

Han sigut tres dies de veure moltes coses i de fer molts quilòmetres. Tot el que hem vist es mereix una visita de més dies per poder-ho veure bé. Nosaltres només n'hem fet un tastet. A tota aquesta zona de La Manxa no hi havíem estat mai, però ens ho hem passat molt bé amb els nostres amics. Esperem aviat poder fer una altra escapada.