BRETANYA I NORMANDIA Agost de 2018

Aquest any en planejar les vacances ja teníem la idea clara que volíem fer Bretanya i Normandia. Vaig llegir un pilot d'informació, de relats i blogs, i vaig marcar una possible ruta. Va caure a les nostres mans la guia de b-ROADS Motorhome Travel Guides, Francia Costa Norte, Bretaña & Normandia, que ens va servir per acabar de dissenyar tota la nostra ruta. Té marcades moltes àrees, a nosaltres ens va servir molt aquesta guia. Faig una menció especial d'agraïment a Cargoleta, Toni de Ros, i a molts relats i fils relacionats de AC Pasion i Viajar en Autocaravana, dels quals també vàrem treure molta informació.

Teníem pensat començar la ruta per Normandia passant primer per París i Eurodisney, ja hi hem estat altres vegades a Eurodisney i a París, però a en Miquel li feia gràcia de tornar-hi a anar, i perquè no, a nosaltres també. Però uns dies abans de marxar, al comprar les entrades d'Eurodisney per Internet, ens sortia millor i ens estalviàvem diners si les compràvem a partir del 27 d'agost. 

Així que vàrem canviar l'ordre del viatge. Ho farem en el mateix sentit que les agulles del rellotge. Començarem per Bretanya i anirem pujant la costa fins a Normandia, per acabar a París i a Eurodisney.

Som-hi!!!!

15 d'agost de 2018

Sortim sempre ben d'hora al matí. Sempre ho hem fet així. Quan teníem caravana ja marxàvem també ben d'hora per poder fer el màxim de kilòmetres possibles. Anem a buscar l'autocaravana, repostem aigua i sortim a les 5:45. Hem decidit no agafar autopistes i anar per autovies i carreteres secundàries. Agafem la C-17 direcció a Puigcerdà, parem a Ripoll a posar gasoil i continuem una estona més. Esmorzem poc després de passar la frontera, cap a les 8.

Tornem a fer una petita aturada cap a les 11 al costat d'un hipermercat, entrem a prendre un cafè i comprem una coca. Ens agrada fer una petita parada cada 2 o 3 hores i estirar una mica les cames. Continuem viatge, avui és dia de ruta i carretera, parem a dinar una amanida d'arròs, flam o natilles, segons el gust de cadascú. 

Cap a les 18 hores arribem al primer punt del nostre recorregut on farem nit. És el pàrquing d'Oradour-sur-Glane, un petit poble prop de Limoges que va ser devastat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. És un lloc que vam marcar en la nostra ruta ja que veurem molts llocs que han sigut escenaris d'aquesta guerra i vam llegir la història d'aquest poble i vam decidir començar per aquí.

Al pàrquing hi havia unes cinc autocaravanes, no hi ha aigua ni electricitat, de fet és un aparcament. Darrera nostre van arribar dues autos més, aparquem i anem a donar un volt fins a l'entrada del Centre de la mémoire d'Oradour-sur-Glane. Avui està tancat, és 15 d'agost i és festiu. Passegem una estona pel poble, a una terrassa d'un bar seiem a fer un cafè i una cervesa. Tornem a l'auto, faig uns biquinis per sopar, juguem una estona a l'UNO i anem a dormir. 

16 d'agost de 2018

Ens llevem a les 8, esmorzem. Ahir, ja vàrem mirar els horaris del Centre de la memòria i a les 9 estem davant la porta. Fem la visita gairebé sols, amb molt poca gent i encara impressiona més passejar pels carrers d'una ciutat destruïda completament on van ser assassinades 642 persones, els homes afusellats i les dones i els nens cremats a l'església. Al final de la guerra, les ruïnes del poble van ser mantingudes en el seu estat per ordre del govern francès com a record d'aquest crim.   

Tornem a l'auto cap a les 11, mengem una mica de fruita i pa amb fuet i ens posem en ruta cap a la primera parada de la Bretanya, Rochefort en Terre. Parem a posar gasoil abans de marxar d'Oradour, dinem de camí: guacamole, amanida, vedella boníssima que ens ha fet la iaia Teresa, i meló. 

Cap a les 8 arribem a l'àrea de Rochefort en Terre. És una àrea gran, d'unes 50 places, i té dos nivells, un de terra i un altre d'herba on vàrem aparcar nosaltres perquè a dalt, el de terra, era ple. Val 4 euros, no té serveis,  està al costat del poble, és perfecte per visitar Rochefort.

Ens instal·lem i anem a donar un volt, passem per un caminet i en dos minuts som al centre. A aquesta hora, gairebé tot està tancat i comença a fer-se fosc, però ja podem veure que és un poble preciós. Tornem a l'auto, sopem pa amb tomàquet i salsitxes i anem a dormir. Avui ha refrescat i ens abriguem bé.

Dia 17 d'agost de 2018

La nit ha sigut molt tranquil·la. A la zona on estàvem hi havia només tres o quatre autocaravanes. Després d'esmorzar anem a donar una volta a Rochefort en Terre. Encara és d'hora i molts comerços encara no han obert però ja comença a haver-hi gent passejant. 

Caminem fins al castell i anem a veure l'Església de Notre-Dame-de-la-Tronchaye (Tronchaye ve de la paraula tronc). Explica la llegenda que en el segle X, durant una invasió normanda, un sacerdot va amagar l'estàtua de la Verge i el nen dins d'un tronc. Dos segles més tard una pastora va trobar el tronc amb la Verge i en aquest lloc és on van construir l'església i per això té aquest nom.   

Tornem a l'auto i marxem cap a la pròxima parada: Malestroït. Busquem l'àrea d'autocaravanes que està a l'altre cantó d'un canal, travessant un petit pont, situada a uns cinc minuts del centre. És una àrea molt gran ubicada en un  esplanada amb herba, és gratuïta i no té serveis. 

Un cop aparcats anem a donar un volt pel centre. No és gaire gran i en una estona ho tenim vist. Quan tornem ens aturem una estona a veure els vaixells que navegues pel canal i travessen unes encluses. Avui ha sortit el sol i mengem a fora de l'auto amb el toldo posat. Ens fem un bon plat d'espaguettis i meló.

Després d'endreçar una mica l'auto i de rentar plats donem per acabada la visita a Malestroït i marxem a passar la tarda a Josselin que està a uns 24 de kilòmetres de distància.

Josselin és un poblet petit que té un castell medieval situat al costat del riu Oust. El castell tenia inicialment vuit grans torres, però van ser derribades en el segle XVII quedant actualment únicament tres dempeus.

Busquem un càmping perquè volem carregar tots els aparells elèctrics. Acabem de passar la tarda que ens queda descansant, fent-nos una bona dutxa i sopant a fora pastís de tonyina, pa amb tomàquet, embotit i amanida. Acabem el dia mirant una pel·lícula i anem a dormir.

Dia 18 d'agost de 2018 

Després d'esmorzar i netejar una mica l'autocaravana, buidem aigües i omplim el dipòsit. Avui anem direcció cap al Valle de los Santos, a mig matí parem a posar gasolina i menjem una mica de fruita i formatge. Arribem al Valle de los Santos a l'hora de dinar, és un pàrquing gratuït de terra molt gran i està ple de cotxes. Dinem pilotilles i gaspatxo al mateix pàrquing abans de fer la visita. 

La visita també és gratuïta. El Valle de los Santos està situat a la comuna de Carnoet, és una explanada plena d'estàtues de sants vinculat a les llegendes locals que són una barreja de cultura celta, gal·lo-romana i cristiana. Cada estàtua és única. Aquest projecte es va iniciar el 2008 i fins al moment hi ha aixecades més de 60 estàtues. És un lloc curiós molt xulo de veure. 

Després marxem direcció a Locronan, busquem l'àrea d'autocaravanes, aparquem i anem a donar una volta. Locronan és un petit poble i figura com un dels més bonics de França on es pot admirar la seva arquitectura bretona. De seguida hem recorregut tot el poble, en un dels carrers vàrem trobar una botiga de conserves, Conserverie Courtin una de les més antigues de Bretanya, especialitzada en sopes de peix fetes amb receptes tradiconals. Ens van cridar l'atenció les seves llaunes de colors, conserves i sopes de tot tipus de peixos. Tornem a l'auto per sopar, juguem una estona a cartes i anem a dormir.